Ja tenim un nou PR que uneix Llinars i El Corredor, gràcies als socis del Centre Excursionista que hi han dedicat les seves hores. És el PR C 228.

El PR-C 228 és un itinerari a peu per senders d’El Corredor, que ens ofereixen magnífiques vistes sobre la depressió del Vallès i el massís del Montseny. Un cop assolida la carena gaudim de vistes del
Maresme i la vall de la riera d’Argentona. El recorregut passa per llocs d’interès històric que ens parla dels assentaments humans des de temps romans fins als temps moderns.
La ruta discorre per un paisatge típicament mediterrani dominat majoritàriament per boscos d’alzines i pins, arboços a la vora dels camins, vegetació de ribera al llarg dels torrents i roures i altres caducifolis en les bagues i fondals més ombrívols. Una part del recorregut s’endinsa en l’extrem occidental del Parc del Montnegre i el Corredor.

Fitxa tècnica

Dades del sender

Denominació del sender: Llinars del Vallès-El Corredor
Punt d’origen: Plaça dels Països Catalans, Llinars del Vallès, Vallès Oriental
Punt final: Plaça dels Països Catalans, Llinars del Vallès, Vallès Oriental

Dades tècniques

Distància: 25.4 km
Durada: 6 hores.
Desnivell Acumulat: +700m, -700m
Altitud mínima: 164.235 m. Altitud máxima: 470.335m

Punts d’interès
El sender transita en la seva major part pel municipi de Llinars del Vallès, i durant 4.8km pel municipi de Dosrius (del km 11.8 al km 15.6). Pel camí es passa per llocs històrics (pous de glaç, ermites,
castells, poblats ibers, construccions megalítiques) i d’interès natural (arbres protegits, boscos, fonts i rieres).

Sant Esteve del Coll

L’església de Sant Esteve del Coll data del segle XVI, tot i que fou ampliada en els segles posteriors i restaurada el 1885.A l’interior, s’hi conserva una imatge del Roser del segle XVII. A curta distància hi ha un exemplar d’arboç (Arbutus unedo) dels més antics de Catalunya.

La Torrassa

La Torrassa és una torre cilíndrica de 8.3m d’alçada i mur de 2m de gruix, lleugerament cònica. Presenta una base d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars.

Ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós

No sabem l’origen de la capella de Sant Sebastià, però a darreries de la XVIII a centúria degué tenir alguna importància. Era una ermita de deu per cinc metres, amb espadanya per a la campana, amb portal adovellat de set dovelles; dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb riquesa de carreus.

Can Bordoi

Finca que inclou una torre modernista, construïda a principis del segle XX, per l’arquitecte valencià Marcel·lià Coquillat, per encàrrec del Sr. Josep Comas i Masferrer, com a casa d’estiueig. Al costat de la torre es va fer un parc amb avets i cedres per passejar-hi amb els cavalls.

Castell Vell

També anomenat antigament Castell del Far, data del segle IX o X, i sembla que es tracta d’un castell dels càtars. Com a conseqüència d’un terratrèmol de 1448 el Castell es va esfondrar i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a una casa del poble, erigida entorn de l’antiga església de Santa Maria de Llinars.

Poblat iber del turó del Vent

Jaciment iber situat en un punt que domina un pas natural a través del Corredor, que comunica la plana vallesana amb el Maresme. És un exemple més del poblament de la serralada Litoral durant el segle IV aC.

Sant Andreu del Far

Església del segle XVI d’estil gòtic tardà, de nau única i un absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La façana principal és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues obertures d’arc rodó. Forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard.

Font del Ferro i pou de glaç.

Si ens desviem 450 m de la ruta tot remuntant la riera del Far arribem a aquesta font d’aigües ferruginoses, amb l’inconfusible color òxid sobre la pica de pedra. Remuntant el camí que passa per darrera de la font s’arriba al pou de glaç de Can Bosc.

Alzina de Can Ferrerons.

Amb un tronc principal de 4.27 m de perímetre aquesta bella i imponent alzina s’ha guanyat el títol d’arbre monumental catalogat.

Dolmen de Pedra de l’Arca

El Dolmen de Pedrarca, o Pedra Arca és una construcció funerària que es troba al municipi de Vilaba Saserra. El megàlit, de planta rectangular, està format per tres lloses i una coberta, totes elles de material granític.

Església de Collsabadell.

El lloc és esmentat l’any 998 i la parròquia el 1040. L’edifici és del segle XI amb moltes reformes i ampliacions posteriors.

Creu de Terme.

Es una de les dues creus de terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Està situada a la Via Romana, a l’alçada de Can Llobera. El fust és octogonal i de pedra. En una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, i, en l’altra, la crucifixió de Jesús.

Castellnou

El Castell Nou, emplaçat en el mateix nucli del poble, és un dels millors palaus renaixentistes conservats del país. Fou construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1548 i el 1558, després de l’ensorrament del Castell Vell pel terratrèmol de 1448.

Descripció de l’Itinerari

Descàrregues

Cartografia online

El mapa amb el track del sender està disponible a l’aplicació web INSTAMAPS de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, en aquest enllaç.

Perfil topogràfic